William Donald Hamilton (anglès: W. D. Hamilton) (El Caire, 1 d'agost de 1936 - Hospital de Middlesex i Londres, 7 de març de 2000) va ser un biòleg evolutiu britànic, considerat com un dels teòrics evolutius més importants del segle xx.[1]
Hamilton es va fer famós pel seu treball teòric que exposava una base genètica rigorosa per a l'existència de la selecció de parentiu. Aquesta idea va ser clau per al desenvolupament d'una visió de l'evolució centrada en els gens, i per tant pot considerar-se a Hamilton com un dels precursors de la disciplina de la sociobiologia, fundada per Edward Osborne Wilson. Hamilton també ha publicat treballs importants sobre la proporció dels sexes, l'evolució del sexe i el principi de Fisher.
Hamilton va morir de malària al Congo quan realitzava recerques sobre l'origen del VIH (SIDA). El seu treball consistia a recol·lectar excrements de ximpanzés, ja que aquest primat és hoste del virus, no obstant això no li va afectar ja que va desenvolupar anticossos per superar-los. El més important d'aquest treball era demostrar la teoria que la sida va sorgir durant els anys 50 a causa dels programes de vacunacions (poliomelitis) mal desenvolupats i que aquest fet estava sent encobert per interessos econòmics.[2]
Nota: en el procés per a l'obtenció de la vacuna de la poliomielitis s'utilitzen òrgans de micos (ronyons).